Dominància

La dominància genètica és la relació entre els al·lels d’un gens situats en un lloc específic del cromosoma (anomenat locus). Els animals i les plantes solen tenir dos grups de cromosomes i, per tant, tenen dos al·lels en cada locus. Si els dos al·lels d’un mateix locus són idèntics, es diu que aquest individu és homozigòtic, i si són diferents, heterozigòtic. En els locus heterozigòtics, els dos al·lels interaccionen entre si per produir un fenotip. Aquesta interacció pot ser dominant o recessiva.

Gregor Mendel va introduir el concepte de dominància però no el coneixia molta gent fins al segle XX. Mendel va observà que, per una varietat de trets, pel que fa a l'aparença de llavors i plantes que hi ha dos fenotips diferents, com ara llavors llises o arrugades, llavors grogues o verdes, flors vermelles o blanques i plantes altes o baixes. Quan les va conrear en grups separats, sempre usant la reproducció sexual, les plantes sempre van produir els mateixos fenotips però, quan es van creuar línies que tenien fenotips diferents, només un dels dos fenotips parentals va aparèixer en els descendents. Mendel va raonar que cada par en el primer encreuament era un homozigot per al·lels diferents, o sigui un AA i l'altra aa, i que cada un va contribuir un al·lel als descendents. El resultat va ser que tots aquests híbrids eren heterozigots (Aa), i que un dels dos al·lels en la cruïlla híbrida dominava sobre l'altre. L'última encreuament entre dos heterozigots (Aa X Aa) va produir descendents d'AA, Aa, i aa en un adorn 1: 2: 1 ràtio amb les primeres dues classes mostrant el fenotip (A), i l'última mostrant un fenotip (a), així es produeix la ràtio de 3: 1 en els fenotips.