Herència intermitja
En alguns casos no hi ha
dominància d'un dels al·lels davant de l'altre, perquè els dos al·lels tenen la
mateixa força, és a dir, són al·lels codominants o equipotents, per la qual
cosa donen una herència intermitja. Un exemple és el color de les flors anomenades
"flor de nit" (Mirabilis jalapa),
on en creuar les plantes de la varietat de flor blanca amb plantes de la
varietat de flor vermella, s'obtenen plantes de flors roses. La interpretació
és la mateixa que en el cas a de la primera llei de Mendel, la generació F1
segueix sent uniforme; només varia la manera d'expressar els diferents al·lels.
Codominància
S'anomena codominància a la situació en què
dos al·lels diferents estan presents en un genotip i tots dos són expressats.
Es diu també que és un estat en el qual un gen expressa la seva característica
en l'heterozigot de manera equivalent al seu parell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario