Gregor Mendel va ser un religiós agustí
i naturalista, professor de ciències naturals a l’escola primària de Brno, que
va realitzar experiments d’hibridació cultivant pèsols, fent encreuaments per
pol·linització artificial. També va ser qui va formar les lleis de l’herència
biològica que porta el seu nom.
Va néixer a Heinzendorf, Imperi Austríac (actual Hyncice, República Txeca) el 20 de juliol de 1822 i va
morir a Brno, Imperi Austrohongarès, el 6 de juny de 1884, als 62 anys. Va ser
batejat amb el nom de Johann Mendel.
Va tenir una infància marcada per la pobresa, el seu pare
era un veterà de les guerres napoleòniques i la seva mare, la filla d’un
jardiner. Al 1843, Mendel va ingressar al Monestir Agustí de Königskoster, on
va rebre el nom de Gregor i on va ser ordenat sacerdot el 6 d’agost de 1847.
Al 1851, va arribar a ser doctorat en matemàtiques i
ciències a Viena. Més tard, es va convertir en un professor de la Real Escola
de Brno.
Al 1856, va començar a fer experiments d’encreuament amb
els pèsols afectats en el jardí del monestir i va poder descobrir les tres
lleis, gràcies a les quals és possible descobrir els mecanismes de l’ herència,
que serien explicades pel pare de la genètica experimental moderna, el biòleg
Thomas Hunt Morgan (1866-1945)
Al 1884, va morir en Brno, Imperi Austrohongarès i va ser
enterrat a Central Cemetery. Van fer una escultura d’ell en el jardí de Brno,
on havia fet els experiments amb els pèsols.
Actualment, Gregor Mendel és reconegut pel descobriment
de les tres lleis de l’herència o les Lleis de Mendel.